mare

Avui 6 de Maig es el dia de la mare. Com t' enyoro !!!. Ets present sempre en el més íntim del meu èsser. Només et tenía a tu, mare. I ara, practicament també només et tinc a tu. Tot el que faig, dic...tot gira entorn teu. La teva presència es una presència constant però que no axafa, no esclavitza, ni minimitza la meva llibertat.
Com m' agradaría ara fossis a la meva vora. Sempre passa el mateix; solament valorem les persones quan aquestes ens han deixat un vuit al nostre esperit.
Tanmateix ets viva en mi. Recordo quan eres jove.Eres molt maca. Una dona guapa. la vegada eres senzilla, molt treballadora, estalviaves tant com podies perquè ho necessitavem tot.
Mai et feies sentir pels carrers. La gent t' estimava. No tenies enemics. Ajudaves a tothom i si no feies més era perquè no t' agradava passar al devant.
M' estimaves molt , mare. Això si que no ho podies despistar. I l' únic fill que tenies, es va possar a mossèn. s clar que la teva filla Pilar era a la teva vora sempre però...estic segur que jo era el Ramon. Sempre t' agrairé les teves petites delicadeses. Adeu, mare. Des del cel , mira' m i prega per mi. Fins demà.

àvis2007

Hem acabat la festa. Tot un èxit. Hi havia bon ambient. Tothom estava predisposat a celebrar els 80...i...
A aquesta edat tothom vol ser el centre d' atenció i èsser embolcallat de bons desitjos,bones paraules i sentir que hom encara es jove i que té molta vida per endavant.
Aquest abric de paraules tothom el necessita. Molts detalls que abans ens passaven per alt , ara el agraïm i els desitgem. Vivim d' uns records llunyans però molt propers a nosaltres quan en aquell temps erem la nineta dels ulls per als pares , pel noi o noia amb qui paravem paraules d' amor...
Per molta gent gran avui ha estat un dia ple. No tots els dies seran iguals. Poc a poc aquests nostres germans grans veuràn com es tornen cecs, muts ... etc etc.

tercera edat

Demà celebrem la festa dels avis.No crec oportú dedicar una festa a la nostra gent gran per recordar-los-hi que de certa edat enllá no es pot passar. Tothom farà rotllana entorn d' aquests nostres veïns. Seran l' eix de la festa. Sí que es veritat que poden estar agraïts a la vida per haver arribat fins aquí amb més o menys salut. També es veritat que les xacres de la vellesa obturen i posen fre a una posible joia de veure que hom ha arribat al cim de la vida.
Ben clar. No m' agrada aquesta mena de festeig perquè ens podríem preguntar què es el que se cel.lebra : la quantitat d' anys quen hom ha viscut o malviscut o bé la persona que porta a les seves espatlles aquest número crescut de dies. El que demà els avis siguin el centre d' atencions de familiars i vilatans comportarà també que la resta de dies que segueixen a aquest demà aquesta mateixa gent gran seran objecte de mim, cura, atencions i respecte ? . Com llegia l' altre dia, els nostres avis , cada vegada més, a certa edat, es tornen ( els hem fet ) muts, cecs i invàlids.
No ?