tercera edat

Demà celebrem la festa dels avis.No crec oportú dedicar una festa a la nostra gent gran per recordar-los-hi que de certa edat enllá no es pot passar. Tothom farà rotllana entorn d' aquests nostres veïns. Seran l' eix de la festa. Sí que es veritat que poden estar agraïts a la vida per haver arribat fins aquí amb més o menys salut. També es veritat que les xacres de la vellesa obturen i posen fre a una posible joia de veure que hom ha arribat al cim de la vida.
Ben clar. No m' agrada aquesta mena de festeig perquè ens podríem preguntar què es el que se cel.lebra : la quantitat d' anys quen hom ha viscut o malviscut o bé la persona que porta a les seves espatlles aquest número crescut de dies. El que demà els avis siguin el centre d' atencions de familiars i vilatans comportarà també que la resta de dies que segueixen a aquest demà aquesta mateixa gent gran seran objecte de mim, cura, atencions i respecte ? . Com llegia l' altre dia, els nostres avis , cada vegada més, a certa edat, es tornen ( els hem fet ) muts, cecs i invàlids.
No ?